CHARLES BAUDELAIREI I ELS SAVIS ( CHARLES BAUDELAIRE Y LOS SABIOS)

LI regiren el cor, la cartera, les cases.
Els irriten els vicis i el dandisme,
la llista d'usurers, els insults a la mare
-tant d'amor miserable-, la sífilis, la negra
que va pintar Manet, amb un vestit de nina
i les mans de geganta -la infidel Jeanne que feia
tuf de quitrà calent quan s'escorria.
Parlen de Baudelaire com si no hagués escrit,
i no amaguen que el volen intractable, retrògrad,
malgastador, covard... L'autor d'un destí trist,
del pobre invàlid mut dels darrers anys,
el culpable, no l'home
que ha fet Les fleurs du mal,
el llibre més perfecte del seu segle.
Ells no ha perdut el temps
rastrejant els poemes pels carrers de París.
No han convertit l'escòria i la desgràcia
en bellesa abraçada
desesperadament a les paraules.
Perdurable bellesa,
Més que cap capital.
Ignoren com es cremen
les hores per un vers -que aquestes són les hores
que salven el poeta, no la posteritat.
No saben què pensava Baudelaire
dels que guarden les cendres.



-----------------------------




LE registran a fondo la cartera y las casas.
Les irritan los vicios y el dandismo,
La lista de usureros, las cartas a la madre
-tanto amor miserable-, la sífilis, la negra
que Manet retrató, vestida de muñeca,
con manos de giganta -la Jeanne infiel, que olía
a alquitrán caliente en los orgasmos.
Hablan de Baudelaire como si no hubiese escrito,
no ocultan que lo quieren intratable, retrógrado,
malgastador, cobarde... El autor de un mal destino,
del inválido mudo de los últimos años;
el culpable, no el hombre
que hizo Les fleurs du mal,
el libro más perfecto de su siglo.
Ellos no pierden tiempo
rastreando poemas por las calles de París.
No han convertido escorias y desgracias
en belleza abrazada
desesperadamente a las palabras.
No hay capital que logre
belleza tan durable.
Ignoran cómo arden
las horas por un verso -que son éstas las horas
que salvan al poeta, no la posteridad.
No saben qué pensaba Baudelaire
de los hombres que guardan la ceniza.



Pere Rovira