miércoles, 6 de mayo de 2015

Ets aquell punt



Ets aquell punt
del no retorn
des del primer dia
que et vaig veure,
i el cor em batega fort
encara que tu no ho sàpigues
perquè en silenci
jo t'observo,
i faig que la meva imaginació voli
i pensi com deu ser,
poder besar els teus llavis.
I sense voler,
m'aprenc el teu nom
fins al mateix deliri,
on les lletres formen un tresor
que en secret bateguen
i se'n riuen de mi,
doncs ja sé que jo,
sols sóc aquella imatge
a qui no li coneixes la veu,
potser a tot estirar, el somriure,
aquella que sempre escriu
i pensa el que diu,
encara que no t'ho digui.
Aquest, va per tu.


Marta Aubá Salvadó


1 comentario:

karin rosenkranz dijo...

que bueno es visitarte y leer tu poesía.
saludos