Potser dins de tot no hi ha res, o potser sí, i té el color del fum blanc esmorteït amb fal·lera d'ofegar-se al precipici del teu buit. Allí on a vegades les cames s'ajunten i d'altres es separen, per deixar-me entrar.
..La poesía es como el viento,
o como el fuego, o como el mar.
Hace vibrar árboles, ropas,
abrasa espigas, hojas secas,
acuna en su oleaje los objetos
que duermen en la playa..."
No hay comentarios:
Publicar un comentario