Mostrando entradas con la etiqueta Marta Aubá Salvadó. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Marta Aubá Salvadó. Mostrar todas las entradas

domingo, 10 de mayo de 2015

A vegades l'hivern s'arrapa a nosaltres



A vegades l'hivern s'arrapa a nosaltres,
i ens agafa desprevinguts.
El fred ens colpeja les entranyes
i no sap què dir.
Mut espera la primavera,
els colors,
la suau remor de la calor que desperta.
Temps quedarà per somniar, si encara hi som.
La resta, un dia a dia potser feixuc,
tristesa o alegria,
o qui sap si una mica de tot,
que ens fa prometre que demà,
sempre serà millor que avui.
Us desitjo un bon Nadal i millor Any Nou.
Moltes gràcies per les vostres lectures.
Els genials sou vosaltres i jo,
sols intento estar a l'alçada.


Marta Aubá Salvadó


sábado, 9 de mayo de 2015

No tengo toda la vida



No tengo toda la vida
para que me quieras,
pero si quieres,
toda es mi vida
si para ti la deseas.
Desde la salida del sol
hasta el ocaso,
con siesta incluida
para dormir atrapados
en medio de sueños
que nunca despiertan.
Donde no importa dónde
ni cuándo,
sino con quién.
Porque no tengo toda la vida
para que me quieras,
pero si tú quieres,
te esperaré.


Marta Aubá Salvadó


viernes, 8 de mayo de 2015

Potser dins de tot



Potser dins de tot
no hi ha res,
o potser sí,
i té el color del fum
blanc esmorteït
amb fal·lera d'ofegar-se
al precipici del teu buit.
Allí on a vegades
les cames s'ajunten
i d'altres es separen,
per deixar-me entrar.


Marta Aubá Salvadó


jueves, 7 de mayo de 2015

Brisa, huracán o viento



Brisa, huracán o viento.
Qué más da cómo le llames
si la intensidad con que llega,
siempre te deja sin aliento.
Espada afilada llena de miedos,
con el deseo en la punta de la lengua
y el terror de hacernos presos
de alguien que con sólo una sonrisa,
nos lleve al mismo cielo.
Caer en su trampa,
resucitar de los infiernos,
para luego no saber
si quiere olvidarnos.
¿Tenemos que ser mejores,
medir unos centímetros,
el pelo lacio,
rubio o moreno?
No, tenemos que ser nosotros
y quien nos quiera
que lo haga por lo que somos,
así seamos
brisa, huracán o viento.


Marta Aubá Salvadó


miércoles, 6 de mayo de 2015

Ets aquell punt



Ets aquell punt
del no retorn
des del primer dia
que et vaig veure,
i el cor em batega fort
encara que tu no ho sàpigues
perquè en silenci
jo t'observo,
i faig que la meva imaginació voli
i pensi com deu ser,
poder besar els teus llavis.
I sense voler,
m'aprenc el teu nom
fins al mateix deliri,
on les lletres formen un tresor
que en secret bateguen
i se'n riuen de mi,
doncs ja sé que jo,
sols sóc aquella imatge
a qui no li coneixes la veu,
potser a tot estirar, el somriure,
aquella que sempre escriu
i pensa el que diu,
encara que no t'ho digui.
Aquest, va per tu.


Marta Aubá Salvadó


martes, 5 de mayo de 2015

Te dejo la puerta abierta



Te dejo la puerta abierta.
La noche es oscura
y quizás necesites
luz donde dejar tus sueños.
Puede que cuando llegues
me encuentres dormida.
Si es así,
por favor,
no me despiertes.
Ya lo hará tu caricia
cuando en madrugada
roce mi piel,
y me diga sin palabras
que los besos muerden
por el deseo
y el hambre,
pues de todos es sabido,
que las madrugadas
se llenan de besos
para no morir de inanición.


Marta Aubá Salvadó


lunes, 4 de mayo de 2015

Algo grande



Algo grande
dices que dentro tienes
cuando al respirar te ahogas,
y al tiempo obligas
a recordar el gusto
de esos momentos
entre mis brazos,
donde el universo se hace pequeño
y tu deseo,
mayúsculo.



Marta Aubá Salvadó


domingo, 3 de mayo de 2015